
![]() Tres són les muntanyes del massís del Montgrí que confereixen un caràcter especial a la vila de Torroella de Montgrí i poden considerar-se l’epicentre dels dos Empordans: la muntanya d’Ullà (puig Anill), de 309 m d’altitud; la muntanya del Montgrí, de 303 m d’altitud amb el castell del segle XIII, sentinella perpetu de l’Empordà, i el Montplà, que supera lleugerament els 300 m. El massís té una extensió de més de 2.300 ha, uns 8 quilòmetres de longitud i els seus contraforts arriben fins a l’Estartit, on sobresurten la Roca Maura i la Torre Moratxa, totes dues de 200 metres d’alçada. |
| L’ermita de Santa Caterina |
|---|
| Fundada al segle XVIII per tres frares vinguts de Montserrat i anomenats Tarascó, Desgell i Cabotes (1), està situada a la vall de Santa Caterina, al mig del massís del Montgrí. A la planta baixa, hi trobem la capella; al pis superior, les sales que ocupava la família de l’ermità, i al soterrani es conserven antigues dependències. Al pati, hi trobem un pou, d’on es deia que venien els nens. En aquest indret se celebra cada 25 de novembre un aplec en honor a Santa Caterina, a qui s’atribueix la salvació del poble de Torroella en l’any de pesta i fam, segons la tradició iniciada al segle XVII. S’hi accedeix a peu, des de Torroella, pel camí de les capelles fins a la creu i la vall de Santa Caterina. El camí per a trànsit rodat s’agafa des de Bellcaire. (1) L´Auca de Santa Caterina, de Joan Pericot, editada el 1955 i amb reedició de 1980, assenyala que en el lloc hi havia una font d’aigua fresca i clara que anomenaven Aribosa i recorda una poesia popular que homenatjava la santa: "En tempesta marinera, en naufragi o malaltia, oh, santa d’Alexandria! sou la millor remeiera." |
| Les capelles | |
|---|---|
![]() | El camí que puja cap al castell compta amb tres capelles enrunades, dues a la dreta i una a l’esquerra, on descansaven els devots a santa Caterina i que van servir com a refugi dels pastors. Les capelles són de pedra i amb sostre de volta. |
| El Cau del Duc | |
|---|---|
![]() | Cova situada al vessant sud del massís, a 200 metres sobre el nivell del mar. La seva formació es deu a la filtració d’aigües que dissolen la pedra calcària. El nom prové d’un ocell rapinyaire, el duc, que anys enrere niava al Montgrí. Per la seva situació estratègica, arrecerat dels vents de tramuntana i oberta a ponent, va ser habitada durant el paleolític inferior, ara fa uns 300.000 anys. |
| El castell de Montgrí | |
|---|---|
![]() | Símbol del municipi. Iniciat el 1294 per ordre del rei Jaume II, per un enfrontament amb el comtat d’Empúries, les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció. Es van aixecar els murs que formen un quadrat i les quatre torres adossades a cada un dels seus angles. El 1988 es van realitzar les obres de restauració. S’hi accedeix des de Torroella, a peu, per un itinerari de muntanya senyalitzat (GR 92). |
| L’ermita de Santa Maria del Palau |
|---|
| D’estil romànic (s. XIII). Estat ruïnós. Al vessant de Sobrestany, a la muntanya Gran. |
| Les Dunes |
|---|
| Duna sorrenca al camí del cim de la muntanya Gran, amb gramínies i boscos de pins plantats a principi del segle XX per fixar les sorres que la tramuntana arrossegava procedents del golf de Roses, i que amenaçaven les vinyes i hortes del voltant. |
| Coves, avencs, aixarts | |
|---|---|
![]() | De coves i avencs, se’n coneixen una cinquantena repartits per tot el massís, entre els quals destaquen el Cau dels Ossos, on es van trobar restes arqueològiques del neolític, l’avenc de l’Hostench, el sistema de la Carnisseria…També trobem tancats i cabanes de pedra seca que s’utilitzaven per a les ovelles i refugi dels pastors. El més ben conservat és l’aixart d’en Vidal. Tot un patrimoni molt interessant per descobrir. |
Descarregar arxius