Hora local: 13:00
Web turÃstic oficial de Torroella de Montgrà i l’Estartit
Itinerari pel nucli antic de Torroella
 |
| Plaça d’Albert de Quintana i Combis [1] | |
|---|---|
| La plaça conté el Monument de la Sardana, obra de l’escultor Josep Mundet, realitzat l’any 1975. En una pedra hi ha gravats els noms de les cobles i dels principals compositors de la vila. Aquí, els dilluns al matí s’hi troben els pagesos de la comarca. És el dia del mercat, que es remunta a l’edat mitjana. Des d’aquí entrarem al carrer d’Ullà. | |
| Can Quintana, un museu obert a la Mediterrània [2] | |
|---|---|
| Just començar aquest carrer trobareu un dels edificis més destacats del carrer d’Ullà: Can Quintana, seu del nou museu del municipi, que us obre les portes a la descoberta i al coneixement de l’espai humà de la Mediterrània partint del territori del massís del Montgrí, la plana del Baix Ter i les illes Medes. Can Quintana és també la seu de l’Oficina de Turisme de Torroella | |
| Carrer d’Ullà | |
|---|---|
| El carrer d’Ullà és un dels carrers comercials importants del municipi. Els dilluns al matí les voreres estan plenes de venedors de verdures i de productes del camp. Difícilment aconseguireu passar-hi, però és una experiència recomanable per poder captar millor el tripijoc agrícola i comercial de la vila. | |
| Plaça de la Vila [3] |
|---|
 La plaça de la Vila és porticada de manera irregular però d’encertades proporcions. Allí es ballà la sardana llarga per primera vegada. A ponent, a la casa número 6, destaca un finestral goticorenaixentista; a llevant, la capella de Sant Antoni, del segle XIII amb façana del segle XVIII, convertida avui en sala d’exposicions. La casa de la vila és del segle XV-XVI. Al nord, un magnífic rellotge de sol presideix una de les cases i, al seu costat, podeu admirar-hi una balconada renaixentista d’admirable factura. Darrere la plaça de la Vila hi ha la plaça del compositor Pere Rigau on hi ha les peixateries. Antigament la plaça era coneguda amb el nom de plaça de les Mesures que conté un monument contemporani: les fases de la lluna de l’artista Francesc Ruestes. El carrer de Primitiu Artigas porta fins al passeig de Catalunya, un pròsper punt comercial. |
| Carrer Major | |
|---|---|
| Retornant a la plaça de la Vila, us aconsellem baixar al sud enfilant el carrer Major que, juntament amb el carrer de l’Església, forma un eix que conté edificis de gran valor. Pocs metres després de la plaça, a mà dreta, a la casa núm. 51, una làpida recorda que és el lloc on va néixer, viure i morir el compositor de sardanes Vicenç Bou. Fent cantonada amb el carrer Pi i Margall trobem la casa Hospital, una mostra d’una casa de l’edat moderna, de la qual destaca un magnífic finestral barroc decorat amb testes de personatges. Altres cases destacades d’aquest carrer són: la casa Pastors, al número 31, a mà dreta, amb una façana del segle XV, seu de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, i baixant a mà esquerra quatre cases seguides dels segles XVI i XVII: la casa Tor, al número 30; als números 26-28, la casa Metge; al 24, la casa Tor-Begur, i al 22, la casa Mir i Sanant. | |
| Claustre del convent dels Agustins [4] | |
|---|---|
 | Us recomanem tornar a pujar pel carrer Major i seguint el carrer Pi i Margall arribareu fins al carrer de Sant Agustí. El nom del carrer de Sant Agustí prové de l’antic convent dels Agustins, fundat el segle XIV i que va perdurar fins a la fi del XIX. Es conserva el claustre d’estil renaixentista del segle XVII, un dels més ben conservats de Catalunya. Des del claustre ens dirigirem a la plaça de la Vila. Us recomanem fer-ho passejant pels carrers comercials de Sant Agustí i de la Porta Nova. |
| Carrer de l’Església | |
|---|---|
 | Des de la plaça de la Vila iniciem el recorregut del carrer de l’Església cap al nord. La casa Sastregener, del segle XVI, fa cantonada a mà esquerra i dóna a la plaça. A mà esquerra, al núm. 9, trobeu la casa Galibern, del segle XIX i d’estil colonial. Davant per davant, al núm. 14, hi ha el palau Solterra [5] amb una façana d’estil gòtic i renaixentista, seu d’un museu de pintura contemporània. Més amunt es troben diferents cases dels segles XVI i XVII: casa Bataller, al núm. 19, i la casa Seguer, al 31. Hi ha també una casa d’estil colonial, la casa Comas, del segle XIX. |
| Passeig de l’Església | |
|---|---|
 | Quan arribeu al passeig de l’Església, a mà esquerra es troba el palau del Mirador [6] (segles IX-XIV i restaurat l’any 1930), lloc de residència dels senyors feudals i dels reis catalans. Aquí residiren reis com Joan I, de sobrenom el Caçador. El palau ha passat a mans de diversos propietaris, entre altres l’Ajuntament de la vila i la família Carles, que enllaçà amb els Robert i esdevingueren comtes de Torroella de Montgrí (1907). Pujant a mà dreta del passeig, un pas de terra us portarà a una plaça on podreu admirar un bon llenç de l’antiga muralla, recentment restaurada. Al cap del passeig es troba l’església gòtica de Sant Genís [7], d’una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. Es va començar a principi del segle XIV. Us suggerim que passeu pel petit portal que trobareu a mà dreta sortint de l’església i aneu a la plaça de l’Abat Oliba, on podreu admirar la façana de l’església, ja d’època barroca, del segle XVIII. També el campanar inacabat és d’aquest segle. |
| Les Torres | |
|---|---|
 | Cap al nord hi ha una àrea de descans per si necessiteu fer una parada. Pujant unes escales s´arriba al carrer de Sant Genís i, a pocs metres, a la torre del portal de Santa Caterina [8] (segle XIV), que és l´única que es conserva de les sis portes de l´antiga muralla. Passeu per sota la porta de la torre i agafeu la vorera de mà esquerra. Podeu veure uns llenços de muralla que tenen origen altmedieval, però que foren refets en temps de Pere el Cerimoniós i de Joan I (segle XIV). Seguiu per la mateixa vorera i arribareu a la torre de les Bruixes [9] (segles XV-XVI), cilíndrica, de 12 m d´alçada i de forma atalussada, de la qual s´expliquen llegendes fantàstiques. |