7. Els cadenys

La situació de l’Estartit ha estat condicionada pel paisatge, on la muntanya, la plana i el mar han delimitat el seu emplaçament.

En el moment del naixement del poble, el riu Ter desembocava més a prop de l’Estartit, a l’actual zona dels aiguamolls del Ter Vell.

Aquest fet impedia la construcció de les cases en direcció al riu a causa de la seva proximitat i de les possibles avingudes de l’aigua.  Com a conseqüència d’aquest fet, l’establiment de les cases fou arran de la muntanya, en el lloc més protegit del temporal del mar, del riu i de la tramuntana.

Aquest emplaçament de l’Estartit entre la muntanya i el mar impedeix el pas de l’aigua de pluja que baixa pels torrents. Així, entre cada quatre o cinc cases es troba una petita separació que s’anomena cadeny transversal, per on s’escola l’aigua i alhora serveix de drecera per anar d’un carrer a l’altre i escurçar el camí  cap a mar. Els cadenys transversals són doncs, un clar exemple de la relació que existeix entre paisatge i urbanisme i configuren part de la singularitat urbanística del poble de l’Estartit.

X

X

X

X